dimecres, 21 d’abril de 2010

Recursos col·laboratius

En la nostra societat, d'abundància i de malbaratament, el terme "fam" ens és gairebé desconegut. El projecte col·laboratiu que us presento s'anomena Feeding Minds Fighting Hunger i que podríem traduir com a "ments nodridores que lluiten contra la fam". Els nostres alumnes són conscients de que hi ha prou aliments per a sadollar les necessitats alimentàries de totes les persones del nostre planeta però, en general, no són proactius per lluitar per aquest ideal.

Feeding Minds Fighting Hunger és una iniciativa educativa global que pretén ajudar els joves a comprendre els temes de la fam, la malnutrició, la pobresa i la suficiència alimentària i fer-los participar en activitats per crear un món lliure de fam. A partir de la celebració del Dia Mundial de l'Alimentació, el dia 16 d'octubre de cada any, en què es festeja la fundació de la FAO (Food and Agriculture Organization) l'any 1945, aquest projecte planteja una sèrie d'activitats amb l'objectiu de que els joves prenguin consciència d'aquest problema i que actuïn en conseqüència. El material és anglès, però és fàcilment comprensible per als nostres alumnes.

Després d'haver tractat el tema a l'aula, els participants discuteixen com han identificat les situacions de fam i de pobresa al món i en les seves comunitats. Les activitats pensades pels docents i el treball generat a classe amb els alumnes es trameten a l'entitat organitzadora, la qual les fa públiques mitjançant un CD-ROM o en format paper que envia a les organitzacions participants en el projecte.

2 comentaris:

  1. Un projecte molt interessant, sí. Com comentes, a aquesta edat els alumnes ja saben moltes de les injustícies que hi ha al món, de manera que l'assumpte no és tant mostrar-se-les com ensenyar-los que hi ha coses que ells poden fer.

    Quan buscava un projecte per comentar jo mateixa, vaig topar amb un de semblant que oferia als alumnes la possibilitat d'apadrinar, com a classe, un infant del tercer món (si ho vaig entendre bé, l'infant se l'anaven "passant" de curs en curs, no l'abandonaven quan acabaven l'ESO), però el fet que fos una persona de carn i ossos feia que els alumnes s'hi interessessin particularment i es veu que s'intercanviaven informacions via carta que després els alumnes demanaven debatre a classe. Em va semblar molt interessant, però al final em vaig inclinar per l'altre.

    ResponElimina
  2. Amb una presentació adequada i les propostes que fa molt pautades amb un tema que, moltes vegades donem per sabut, i realtivitzem però que no està de més reflexionar i aturar-se a comentar posssibles solucions.

    ResponElimina